Mireia Mulet, pregonera de les festes de Sant Honorat 2017

dsc_0253La professora Mireia Mulet Mas ha estat l’elegida per l’Ajuntament d’Algaida per fer de pregonera a les festes de Sant Honorat. Nascuda el 1965, és casada i te tres fills. Professora de llatí, i darrerament també de grec a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor.

A més a més ha fet i fa de traductora. Tot just acabada la carrera va fer la traducció del Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus (Llibre mallorquí dels fets il·lustres dels pisans). Darrerament ha traduït el llibre de Joan Baptista Binimelis Sobre els vicis de les dones i el seu tarannà variable; Catàleg de dones especialment sàvies, format part de l’equip dirigit per Alexandre Font Jaume.A hores d’ara està en marxa la traducció d’uns llibre del pensador pare jesuïta algaidí  Bartomeu Pou i la seva teoria de l’educació, traducció de la qual, és inèdita.

L’auditori del casal Pere Capellà ha quedat ben ple per sentir el pregó de Mireia Mulet. A la presentació feta per la batlessa, Maria Antònia Mulet, amb qui com ell a mateixa ha dit coincideix amb l’any de naixement, es va voler tenir un record emocionat cap al seu pare Pere Mulet i que va rompre la presentació amb un sentit i emocionat aplaudiment.

El títol del pregó era DIMIDIUM FACTI QUI COEPIT HABET (Qui ha començat una feina, ja la té mig feta). I ha començant explicant com ha elaborat el pregó afirmant que “El començament és la meitat de tot” per just després iniciar-lo citant i adaptant el disc Festa Major de la Trinca de l’any 1970:

dsc_0254

Una imatge que reflecteix la quantitat de gent que hi havia a l’auditori

Aquest poble que em contempla, 
dolçament agermanat,  
i que sempre fa bondat, 
que si no mal aniria, 
està avui de festa gran 
per que és Santa Rosalia.
vull dir, Sant Gregori el gran.
Ai! No! Sant Honorat  
Bé, com els hi plagui a vostès, 
per què jo no tinc manies 
i de dir no em costa res.

El contingut del pregó era sobre educació. Un tema que coneix prou bé per bé que ha assegurat que no volia donar solucions màgiques sinó aportar allò que sabia.

Mireia Mulet no va perdre l’ocasió per reivindicar les llengües i les cultures clàssiques com a model del que avui en dia coneixem com educació. Revindicà que l’educació ha de ser pública i obligatòria, i va voler relativitzar el concepte de qualitat, ja que depen de la visió i dels valors de cadascun.

Scientia Potentia (el coneixement es poder)

A diferència de Grècia on els estudiants estudiaven per ser millors ciutadans avui bona part de l’educació es dedica a la creació de treballadors convertint-nos en idiotes, és a dir recordant l’etimologia de la paraula, ignorants.

Mireia Mulet explicà que el pas d’una educació privada i familiar a una escola per a tots, varen sorgir noves paraules que, abans en llatí o grec, avui serien escola, gramàtica o estilogràfica.

Després del segle V l’educació va passar a dependre de l’església que va incorporar hi la teologia i que va dividir l’ensenyament de les escoles en dues grans seccions: el trivium (gramàtica, dialèctica i retòrica) i el quadrivium (aritmètica, geometria, astronomia i música). A partir del segle XII, sorgirien les universitats i la formació humanística.

Segons la pregonera, Mireia Mulet, per humanista hem d’entendre aquella persona que és capaç de saber i te la voluntat d’admirar la bellesa. L’humanisme rebutja la intolerància i per això només hi ha un camí i l’educació. Humanistes n’hi hagut molts però Mireia explica l’ideari de Jean Jacques Rousseau, i també el de l’algaidí pare Bartomeu Pou, qui va escriure la Donatio Ludrica on justifica la necessitat que els estudiants facin treballs i els exposin públicament tal i com ho haurien de fer els governants.

dsc_0258També va citar a Quintilià per criticar que alguns pares avicien amb l’educació consentida que corromp als alumnes i que televisió i artistes musicals no ajuden a poder formar ciutadans compromesos, lliure de conductes intolerants o sexistes.

Mulet va concloure el pregó fent un recorregut a les diferents lleis que hem tengut a Espanya d’ençà de 1970 i va criticar els suposats experts que han participat en la seva elaboració. També va donar a conèixer models educatius impulsats pels jesuïtes en els darrers anys.

Un pregó ben complet, on l’etimologia de les paraules i l’educació hi foren ben presents de principi a fi. El pregó es va poder sentir en directe gràcies a la retransmissió dels companys de Titoieta.cat. El pregó el podreu escoltar a la carta al web de la ràdio municipal i també el podreu llegir en l’edició en paper de la revista es Saig del proper mes de febrer.

Redacció essaig.cat 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s