Feim passes cap a la normalitat: des d’avui no calen mascaretes a l’exterior i des de dissabte tampoc passaport Covid a diferents àmbits.

L’ús de mascaretes en espais exteriors ha deixat de ser obligatori com a norma general a partir d’aquest dijous després de la seva aprovació pel Consell de Ministres i la publicació del Reial decret al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) aquest dimecres. La mesura, que afecta tots els més grans de sis anys (els nens de menor edat estaven exempts), suposa deixar sense efecte una de les mesures més controvertides aprovades pel Govern central, que va tornar a imposar-la el passat 24 de desembre malgrat les crítiques de molts experts, que la consideren.

El Consell de Govern aprovarà demà, en una sessió extraordinària, un acord per eliminar el passaport COVID (l’acreditació documental de estar vacunat, o bé haver patit la malaltia dins dels sis mesos anteriors o d’haver-se sotmès amb resultat negatiu a una PDIA entre les 48 i les 72 hores anteriors) per accedir als diferents àmbits econòmics, culturals i esportius que es recollien en el marc de les mesures extraordinàries aprovades el 29 de novembre passat. També s’eliminarà aquest requisit per poder accedir al règim de visites i sortides en els serveis socials de tipus residencial, habitatges supervisats per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat. En canvi, es mantindrà per als treballadors dels centres sociosanitaris i sanitaris. Es tracta d’un acord que entrarà en vigor dissabte quan es publiqui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Així ho ha anunciat avui la presidenta del Govern de les Illes, Francina Armengol, als principals agents socials en la Mesa de Diàleg Social que s’ha convocat avui matí, i en la qual han participat la presidenta de la CAEB, Carmen Planas; el president de PIMEB, Jordi Mora; el secretari general d’UGT, Lorenzo Navarro, i el de CCOO, José Luis García. Per part del Govern hi han estat presents el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, i la de Salut i Consum, Patricia Gómez. Prèviament, els membres del Govern també han mantingut una reunió telemàtica amb els presidents dels quatre consells Insulars (Catalina Cladera, Vicent Marí, Susana Mora i Anna Juan), així com amb el batle de Palma, José Hila, i el president de la FELIB, Antoni Salas, per explicar-los  els nous canvis en les mesures per a la lluita contra la COVID-19.

El Consell de Govern va establir el 8 d’octubre l’accés amb certificat COVID als locals considerats com a discoteques. Més endavant, en l’Acord de 29 de novembre, s’hi varen afegir altres àmbits, en funció del nivell d’alerta sanitària, fins a arribar a aplicar-se als principals establiments d’accés públic, com ara els locals d’oci, restauració, cinemes, gimnasos o la participació en competicions esportives, entre altres espais.

El Govern considera que l’aplicació ha estat útil els darrers mesos per contenir i suavitzar l’impacte de la sisena onada de la COVID-19 a les Illes Balears. Especialment destacat ha estat l’impuls que s’ha donat a la vacunació contra el SARS-CoV-2, ja que durant el termini en què ha estat en vigor més de 44.000 persones majors de 12 anys han optat per rebre almenys una dosi per pal·liar els efectes de la malaltia. Així mateix, la comunitat, tot i el fort impacte que ha causat la variant òmicron —més transmissible que la seva predecessora delta—, ha estat majoritàriament per sota de la mitjana espanyola pel que fa a la incidència acumulada, tant a 14 com a 7 dies.

A més, d’acord amb el darrer informe elaborat pel Servei balear d’Epidemiologia, l’impacte de la sisena onada també ha estat més suau en termes proporcionals d’hospitalització i defuncions que onades anteriors. En el cas dels majors de 64 anys, dels 9.621 casos diagnosticats des del 19 d’octubre fins al moment de l’elaboració de l’informe, un 7,3 % va requerir hospitalització a planta, un 0,68 % a UCI i un 1,18 % va morir a causa de la malaltia. En l’onada anterior, entre el 18 de juny i el 18 d’octubre de 2021 (2.592 casos en majors de 64 anys), l’impacte era pràcticament cinc vegades superior en el cas dels ingressos a l’UCI (3,1 %) i defuncions (5,2 %), i tres vegades més elevat en el SUPÒSIT dels casos que varen necessitar ingressar a planta (20,8 %).

La situació epidemiològica ha millorat les darreres setmanes, amb una incidència que ha passat en només una setmana (del 2 al 9 de febrer) d’una IA14 de 2.815 casos per cada 100.000 habitants a una de 1.661 a l’arxipèlag. Així mateix, també ha millorat la situació hospitalària en els darrers 7 dies: de 83 persones a l’UCI i 390 ingressades a planta que hi havia el 2 de febrer, ahir n’hi havia 61 a l’UCI i 343 a planta. Per tot plegat, el Govern considera oportú relaxar mesures de cara a recuperar progressivament la normalitat.

Deixau un comentari