Reportatge: 50 anys de la recuperació dels Cossiers d’Algaida

Enguany fa 50 anys que un grapat de joves decidiren recuperar la tradició dels balls dels Cossiers durant les festes de Sant Jaume, després d’una temporada en què havien desaparegut. Etimològicament, la paraula cossier podem dir que ve de cossia (que a la vegada deriva de cos o lloc de córrer) i que encara avui podem relacionar amb el seu caràcter itinerant amb el quadrat que realitzen a dins el poble.

Els cossiers pertanyen a les danses abstractes (segons la definició del musicòleg Curt Sachs) i aquestes són pròpies de les societats matriarcals com la mallorquina: influència de les qualitats femenines, imaginació, culte a la lluna, introversió, capacitat d’abstracció, etc.

Es podria parlar de relació amb els cultes a divinitats agrícoles que es donen a tots els pobles de cultura clàssica, i també abans, en la societat neolítica, on la dona s’ocupava de les tasques agrícoles. Per tant, és un ball on podríem veure un culte al matriarcat amb preponderància i direcció femenina (ho podem veure en la vestimenta i l’ornamentació) encara que aquesta Dama que dirigeix no sempre sigui una dona a la resta de pobles. El debat sobre que les dones intervinguin en el ball dels cossiers està superat des de fa anys al nostre poble.

Un element a destacar també és el cercle, que es reprodueix als balls, un cercle al qual sempre se li ha donat un caire màgic i mitificador. Avui tenim un ball transformat i evolucionat pel temps i la història, una evolució feta per l’Església al s. XIV en què s’havia d’evolucionar del paganisme de les danses, cap a un enaltiment del cristianisme catòlic (fet que passà a tot Europa). Per tant, l’Església va adoptar a la seva litúrgia les antigues danses rituals i paganes, incloent-les dins la seva celebració canviant els elements més pagans per altres que s’identifiquessin amb el seu dogma. A Algaida els cossiers varen continuar ballant fins al segle XX i als anys seixanta, també com a atracció turística, fet que els va fer desaparèixer fins que en el si d’un grup de joves del qual en sortiria la delegació de l’OCB, nasqué la idea ferma de retornar els Cossiers al seu lloc.

El grup de Cossiers el formen sis balladors, la dama i el dimoni. Els cossiers porten capell de palla plegat en forma de teula de color decorat amb cintes, flors i estampes de sants. Vesteixen una esclavina blanca amb ornaments de cintes i estampes de sants sobre una camisa blanca i una falda ampla de color diferent del del capell. També porten una falda de la mateixa tonalitat del capell d’on surten cintes, a sota hi porten calçons amples i blancs. Porten calces amb cascavells entrecreuats a les cames i espardenyes blanques. A les mans porten mocadors llargs i brots de murta a l’hivern, per Sant Honorat, i d’alfabeguera, a l’estiu per Sant Jaume. Els colors que combinen són el verd, groc i vermell, encara que per les fotografies antigues veim que hi ha hagut una certa evolució.

Pel que fa a les danses, en el cas d’Algaida destaquen:

• Mestre Joan. És una dansa de fertilitat, els cossiers fan reverències, aixequen i abaixen els braços, fan encreuaments i genuflexions. Sempre és la primera dansa.
• Els reis. Els cossiers van endavant i enrere i, amb una volta llarga, s’allunyen. Els cossiers obren i tanquen el cercle.
• Flor de Murta. És la dansa més senzilla, breu i plena de voltes.
• Dansa Nova. Hi ha gairebé totes les figures de les altres danses, però és també l’única dansa que els cossiers fan mirant a fora.
• Obriu-nos. És una dansa d’iniciació. La dama la va ordenant per parelles. Inicia els cossiers, d’un en un, fins a completar el cercle.
• Mergansó. És una dansa d’iniciació. Aquesta dansa no comença en cercle sinó que la dama agafa els cossiers un per un, fa unes figures molt belles i es col·loca en fila. Finalment fan un cercle
• Titoieta. És una dansa rica en figures, sobretot els galantejos i les voltes. És la darrera i, per tant, a Algaida, és quan es fa la mort del dimoni.
• Les Bombes: no és circular i amb aquesta «dansa» s’acompanyen les autoritats i els celebrants de l’ofici fins a l’altar.
• L’Oferta. Aquesta dansa es balla dins l’església el dia de les festes de Sant Jaume i també de Sant Honorat. La dama acompanya cada cossier fins a l’altar i aquest besa les relíquies del sant. És la dansa més singular, amb un ritme diferent i amb unes figures molt senzilles.
• La Mitjanit. Aquesta és l’única dansa que hem perdut definitivament a Algaida. Era en filera, com les bombes, i es feia, antigament, a mitjanit, el dia de la revetla.

Però com eren els Cossiers d’abans de 1973?

Allò que se sap és gràcies a les imatges que d’aquella època que s’han conservat i a les recerques, que al llarg de 500 números hem publicat a la revista es Saig, i a les imatges de l’Afa Algaida.

El document més antic que hem trobat a l’arxiu sobre els cossiers d’Algaida data del segle XIX. Sabem que el 5 de juny de 1874 el plenari de l’Ajuntament d’Algaida va assumir l’organització de les festes de Sant Jaume a causa d’haver desaparegut l’obreria l’any anterior, i amb sufragar el pagament dels nous vestits.

A inicis del segle XX, sabem que els cossiers d’Algaida, juntament amb els de Montuïri i altres indrets, participaren en les Fires i Festes de palma el 1903 i anys potseriors, destacant a Sant Jordi l’agost de 1910 amb motiu de les festes de la Santíssima Trinitat i el Festival Folklòric de Palma de 1952. No participaren per la mort del rector a la Festa de l’Estendard de 1929.

Antigament, a Algaida, era una celebració de la gent més pobra, que es vestia de cossier per cobrar una misèria durant les festes de Sant Jaume. Les dones no podien participar de la festa i inicialment la dama era representada per un home.

Era costum que el dissabte de Sant Jaume, els cossiers fessin visites a les autoritats, a ca ses monges i a cases particulars, que donaven qualque propina. L’endemà, a les set del matí, anàvem a recollir joies, i després a l’Ofici, i a davant l’església. A la següent galeria hi trobam les imatges més antigues que conservam dels cossiers d’Algaida, i que datarien de finals de la dècada dels anys vint o inicis de la dècada dels anys trenta del segle passat.

Després de la Guerra Civil, només els cossiers de Montuïri i d’Algaida mantingueren el seu paper dins les festes patronals, encara que també participaren en iniciatives folklòriques lligades a les festes religioses.

Però com es va passar d’unes danses dins la festa o a unes danses per a turistes? Ens hem de situar l’any 1955, quan el turisme era un element nou. La inauguració de l’espectacle dels cossiers ballant per als turistes fou el 14 de gener de 1956, al corral del Bar Amengual, Ca Sa Madona. Els més vells encara recorden aquells autocars amb turistes que arribaven a Plaça. Sabem que Guillem Vanrell, el gendre dels propietaris del Bar Amengual, va tenir problemes de permisos oficials, però ho solucionà aviat, ja que amb la seva Guzzi-65 vermella, partia cap a Manacor i les coves per parlar amb els xofers i guies, intentant que s’aturassin a Algaida de tornada cap a Palma.

El fet és que el gener de 1956 començaren a ballar al corral del Bar, a Plaça, i dia primer de juny de l’any 1977 ja ballaren a la carretera. Allò fou una obertura del poble cap al turisme, i el passeig que abans es feia per Plaça i pel carrer de Can Reus (actual Pare Bartomeu Pou, es va desplaçar al camí de s’Estació fins a Cal Dimoni. Aquells cossiers eren adults amb altres feines que aprofitaven l’ocasió per treure’s un jornal extra, però que no sempre cobraven allò promès.

Tot això, el procés de privatització dels cossiers, és el que ens expliquen els investigadors Joan Socies i Gabriel Mayol en el seu estudi monogràfic i que hem publicat aquest mes com a monogràfic de la revista es Saig. Aquest estudi s’ha elaborat a partir que un dels investigadors es trobàs a un mercat un quadern amb anotacions sobre els Cossiers d’Algaida, així com un conjunt de fotos i postals. Ambdós investigadors han atribuït aquesta plagueta al vicari d’Algaida Baltasar Morey, i expliquen com el vicari, el batle i els mateixos cossiers en tragueren profit econòmic. No obstant això, afirmen els historiadors montuïrers que, la privatització dels cossiers d’Algaida a Cal Dimoni o la patrimonialització que es feren dels cossiers del Montuïri, han contribuït a la seva conservació posterior. Clicau sobre la imatge per accedir al monogràfic en format PDF.

Inicialment, els cossiers eren joves i homes madurs els que ballaven, deixant la seva feina al camp o a la indústria familiar, atrets pels quatre o cinc duros que cobraven si hi havia turistes. Però aviat fou un problema trobar gent major per ballar, qualque dia només eren tres o quatre, i començaren a vestir-se al·lots molt joves; acabaren per ballar només al·lots i, al final, nines, “més bones de trobar i de controlar que els nins”, segons expliquen les fonts orals. Des de l’any 1956 fins al 1965, els cossiers cada any ballaven per les festes de Sant Jaume, però ara els vestits eren propietat de Guillem Vanrell. Sembla que fou l’any 1967 quan, per problemes de caràcter personal entre l’Ajuntament i Cal Dimoni, deixaren de ballar per al poble. Al Van-Bar només duraren un any o dos més. Per què deixaren de ballar? Ningú no ens ha donat una resposta clara: cansament, manca d’interès, un poc de tothom: autoritats, Cal Dimoni, cossiers, poble…

La recuperació

El 24 de juliol de 1973 els cossiers tornaren a sortir a ballar dins el poble per omplir-lo de color, música i olor d’alfabeguera. Ho feren els germans Biel i Andreu Majoral, Joan Mulet, Gaspar Santet, Guillem Jaume i altres com Toni Rei o Toni Artigues els qui juntament amb l’ajuda dels antics flabioler i xeremier i a mestre Joan Tiu, ballant de dama. En aquell 1973, tot i que ja existia la delegació de l’Obra Cultural Balear, la gent no sortia gaire a veure’ls i l’Ajuntament no hi estava d’acord. Amb aquella recuperació es varen introduir dos canvis importants: el primer va ser la incorporació d’una dona al paper de Dama, tot i que els dos primers anys aquesta figura va ser per a l’antiga Dama, Joan Tiu. L’altre canvi va ser la presència dels Cossiers el dia del patró, Sant Honorat el 16 de gener, en part per forçar a fer que l’Ajuntament falangista els acceptàs. No queda, però, o no s’ha trobat, cap imatge de 1973. Les més antigues dates de 1974.

A partir d’aquí i pel fet d’estar «marcats» políticament entorn del nacionalisme mallorquí, durant molts d’anys el poble d’Algaida no s’ha sentit seus els cossiers. A més, aquells primers anys, els cossiers algaidins també actuaven a fora poble Lluc, Sitges, etc i també a Randa. No tenim constància que ballassin a Pina. Per evitar caure en la turistització els Cossiers varen aprovar ene els seus estatuts només dansar al nucli d’Algaida i en les dates assenyalades: 16 de gener i 24. i 25 de juliol .

Els primers anys fou difícil, ja que segons explicà Andreu Oliver en el Col·loqui amb motiu del 50 aniversari celebrat el passat gener, la gent no entenia que el dimoni hagués de fer rotllo, encalçar els al·lots i fins i tot hagués de “pegar” amb el garrot. Oliver explicà l’anècdota de què “un any quan ballàvem els cossiers a la Creu del Colomer i va venir un algaidí amb el cotxe i va començar a tocar el clàxon, mentre jo (de dimoni) feia el rotllo. Vaig demanar al cotxe que callàs i em va envestir amb el cotxe, fins que un grup de gent varen anar cap al cotxe i l’alçaren d’un costat, fent que el cotxe quasi trabuqui”. En aquells moments, segons va reconèixer Oliver, va pensar “ara ja he guanyat, el poble està amb jo. Va ser un abans i un després”.

Des de llavors, hi ha hagut innovacions, amb una important renovació de vestits el 1987, la incorporació de cossiers o permetre que qualsevol persona pugui ser cossier o dama sense tenir en compte el seu gènere. En definitiva evolucionar per mantenir l’esperit dels Cossiers i garantit la seva continuïtat per molts d’anys més.

Per a l’elaboració d’aquest reportatge s’han consultat les següents fonts:

• DDAA. ESPECIAL ELS COSSIERS. Es Saig, juliol de 1987. núm. 83.
• JANER TORRENS, Antoni (2021, 2 d‘octubre): «El dia que el turisme temptà el dimoni» a Ara Diumenge [Suplement del Setmanari Ara Balears]. Palma, p. 2-3.
• MAYOL, G I SOCIES J. El segle XX: de la decadència a l’esplendor dels cossiers. 2017
• MAYOL, G I SOCIES J. Monogràfic ES SAIG: “Els cossiers fora de la Festa. El Cas de Cal Dimoni“. (2023)
• MULET,J. «Cossiers».Monogràfic núm.15 de la revista Es Saig. Algaida,1996.
• OLIVER, Biel Programa de festes de Sant Jaume de 1992. Adma.cat

Redacció essaig.cat