L’Ajuntament ajudarà en la identificació dels republicans algaidins enterrats a Porreres

El Govern de les Illes Balears ha demana la implicació dels ajuntaments de Mallorca per recuperar la memòria històrica de les víctimes de la Guerra Civil. Per això, la Conselleria de Transparència i Cultura ha començat a enviar cartes als 28 ajuntaments d’on pertanyen les més de cent persones que se suposa van ser assassinades i portades al cementiri de Porreres.

excavacionsporreres

Els treballs d’exhumació a la fossa de Porreres es van iniciar el 2 de novembre i va concloure el passat diumenge 20 de novembre. A la fossa de Porreres se suposa que hi ha les restes de persones de 28 municipis: Inca, Alcúdia, Alaró, Capdepera, Campanet, Esporles, Llubí, Llucmajor, Marratxí, Muro, Palma, Petra, Pollença, Santa Maria, Santanyí, Son Servera, Consell, Andratx, Artà, Binissalem, Búger, Sencelles, Calvià, Felanitx, Manacor, Campos, Selva i també a Algaida.

Cal recordar que la primera fase de l’exhumació de les fosses del cementiri de Porreres va concloure fa poc més d’una setmana i l’equip dirigit pel prestigiós antropòleg forense, Francisco Etxeberria, ha tret a la llum prop de 55 esquelets als quals ara estan en procés d’identificació.

Després de la finalització dels treballs d’exhumació al cementiri de Porreres, ara és el moment de classificar i identificar les restes dels ossos trobats. Per això, el Govern ha enviat a cada ajuntament una llista amb els noms i cognoms dels seus conciutadans i els ‘convida’, com a màxima autoritat municipal, a «donar suport moral als familiars en nom de l’Ajuntament», segons apunta la carta de la qual se n’ha fet ressò el diari Última Hora.

A més, també els insta a col·laborar amb la recuperació de la memòria democràtica «sufragant les despeses derivades de la identificació dels vostres conciutadans, que es concretarien en un cost aproximat de mil euros per identificació», apunten. Aquests es refereixen a les proves d’ADN i també al trasllat de les restes fins a la localitat en qüestió, que no estan inclosos dins la subvenció del Govern a l’excavació de la fossa de Porreres.

D’altra banda, alguns ajuntaments ja han comunicat formalment al Govern el seu interès en ser els pròxims municipis on s’exhumin seves fosses. La comissió tècnica de la Memòria Històrica serà qui determinarà la campanya d’exhumació de restes per a l’any que ve. Si bé algunes fonts assenyalen la fossa de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç, com la segona a exhumar, encara no s’ha pres cap decisió.

I què passa amb els algaidins enterrats a Porreres?

Segons les investigacions fetes per Rafel Antich Servera, els republicans algaidins víctimes de la repressió feixista dels quals es té constància ja sia pel Registre Civil de Porreres i/o per testimonis de l’època que foren enterrats a la fossa comuna de Porreres són:

  • Antoni Trobat Oliver, Pixedis: era d’esquerres però no tenia afiliació política, va morir el 4 d’abril de 1937
  • Antoni Jordà Oliver era republicà i socialista
  • Jaume Janer Coll Mena: polític liberal ja retirat en aquella època.

Aquests dos darrers es creu que es troben enterrats a Porreres però no se’n té constància, ja que la documentació sobre la seva mort és posterior i inconcreta.

A preguntes d’aquest noticiari la batlessa Maria Antònia Mulet ha indicat que han rebut la notificació però ja en previsió, el pressupost de l’Ajuntament per al 2017, inclou una partida de 3.000 euros. Mulet ha destacar que es tracta de 1.000 euros per poder identificar cada republicà desaparegut per ajudar a sufragar les despeses de l’anàlisi de l’ADN (no incloses dins els ajuts del Govern per l’excavació de la fossa de Porreres) i si hi ha confirmació, el trasllat de les restes a Algaida. Dos fets, anàlisi d’adn i trasllat, que requeririen entre sis mesos i un any, segons explicaren els responsables de les excavacions en una conversa informal amb els redactors d’aquest digital.

Així mateix, “també donam suport moral a les famílies en nom de l’Ajuntament d’Algaida i col·laboram amb aquesta iniciativa de recuperació de la memòria i perquè després de 80 anys es faci memòria i justícia a aquells que varen ser assassinats per defensar la llibertat i la democràcia”, apunta Mulet.

A banda dels republicans algaidins enterrats a Porreres i segons explica Rafel Antich en el seu llibre Memòria als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la Guerra Civil de 1936 les altres víctimes són Llorenç Antich Fiol, Joan Bibiloni Capellà, Rafel Clar Amengual, Felip Fontirroig Jaume, Joan Sixte Martí Galià i Lleonart, Rafael Ramón José Gamero Ginata, Sebastià Jaume Blascos, Miquel Jaume Fullana, Antoni Llull Fullana, Pere Llull Fullana, Pere Llull Mudoy, Joan Mesquida Plovins, Mique Mulet Pou, Miquel Noguera Rigo, Miquel Oliver Mir, Joan Oliver Santmartí i Bartomeu Sastre Garcies.

Agraïm a l’Agrupació Fotogràfica d’Algaida les fotos dels represaliats.

Redacció Noticiari es Saig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.