Els propietaris que venguin per un valor inferior al de compra no hauran de pagar l’impost de plusvàlua

El Tribunal Constitucional ha sentenciat que els propietaris que venguin una propietat per un valor inferior al de la seva compra no hauran de pagar l’impost de plusvàlua municipal.

La sentència del Tribunal Constitucional declara la “inconstitucionalitat i nul·litat” de tres articles de la llei d’Hisendes locals, que permetien gravar un impost de plusvàlua a la venda d’immobles fins i tot si el propietari hagués incorregut en una pèrdua en l’operació.

En què consisteix la plusvàlua municipal?

L’Impost municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), comunament conegut com a impost de Plusvàlua Municipal, grava l’increment de valor que experimenta un terreny urbà durant el temps que ha estat en poder de qui el transmet. Cal pagar-ho cada vegada que es ven un immoble, però també quan aquesta propietat és rebuda per una herència.

La Llei d’Hisendes Locals a més assenyala que la base imposable de l’impost ha de ser, precisament, aquest increment de valor. Per calcular-es té en compte el valor cadastral del sòl en el moment de la transmissió, i un percentatge variable, en funció dels anys que el bé hagi estat en poder de qui el transmet (els anys s’arrodoneixen per defecte i no es pot prendre menys d’1 any ni més de 20).

Si el valor cadastral del sòl augmenta (i els experts apunten que sempre apuja encara que això sigui una ficció jurídica) es grava sempre sense importar que el propietari hagi perdut doblers amb la venda.

Aquestes són les dades sobre l’Impost municipal sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) que s’apliquen a Algaida.

Què dictamina el Constitucional?

Que tal com està configurat ara aquest impost, es “vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica” -recollit en l’art. 31 de la Constitució Espanyola- perquè en comptes de gravar l’increment de valor d’un bé com a “manifestació de riquesa”, es vincula el tribut a la “mera titularitat del terreny”; és a dir, que es graven manifestacions de riquesa, diu el tribunal, “no ja potencials, sinó inexistents o fictícies”.

La sentència fa desaparèixer l’impost de plusvàlua?

No. El Constitucional només decreta una “anul·lació parcial”. L’impost es manté i el tribunal insta al legislador que faci les modificacions pertinents en el règim legal de l’impost perquè no es cobri la plusvàlua municipal si el propietari ha venut el seu immoble sense un increment de valor. Si existeix  un increment de valor, l’impost de la pluvàlua municipal s’ha de continuar pagant

Es pot reclamar la devolució de l’impost? És una sentència retroactiva?

La resposta a les dues preguntes és SI. Els juristes opinen que si però des del moment en què la sentència es publiqui en el BOE. A més a més, quan el Constitucional no especifica res, no es limita l’efecte de les seves sentències. No obstant això, l’OCU posa limitacions als efectes d’aquesta sentència:

• Podran reclamar els contribuents que varen presentar autoliquidació de l’impost i sempre que no hagin transcorregut més de quatre anys des d’aquest moment. Per a això, hauran de presentar una sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació i devolució d’ingressos indeguts.
• No podran reclamar aquelles persones que varen pagar l’impost a partir d’una liquidació confeccionada per l’ajuntament, que els arribàs per correu. A no ser que en el seu dia recorreguessin la liquidació, no podran reclamar, ja que la liquidació és ferma i no es poden recuperar els doblers abonats.

On i com puc reclamar?

L’OCU explica que ha de “reclamar-se en primera instància davant l’ajuntament” que va cobrar l’impost, presentant un escrit de sol·licitud de rectificació i devolució d’ingressos indeguts. La recomanació és que si supera els 10.000 euros s’acudeixi als tribunals.

El Constitucional va dir en una sentència que sobre el tema va aplicar al Pais basc, que s’havia de un informe tècnic, una “valoració pericial contradictòria” que mostràs la pèrdua patrimonial i la revalorització del sòl. Ara bé, amb les escriptures de compra i venda es justifica suficientment la pèrdua.

Redacció essaig.cat