L’Ajuntament de Palma reclama la finca del Santuari de Cura al Bisbat
Segons publicà el passat dijous Diario de Mallorca, l’Ajuntament de Palma va aprovar presentar al·legacions davant el Registre de la Propietat de Palma número cinc contra la inscripció per part del Bisbat de Mallorca, al juliol de 2015, de la finca de 29.836 metres quadrats que inclou el Santuari de Cura, situat a el terme municipal d’Algaida.
L’Ajuntament considera que aquesta finca és de la seva propietat perquè així consta en l’Inventari de Béns de l’Ajuntament de Palma, aprovat a l’abril passat, però no en el que està penjat al web municipal.
En el Fons pons de l’arxiu municipal de Palma hi ha nombrosa documentació relativa a la intervenció de la Ciutat al Puig de Randa al llarg dels segles XVIII i XIX ja sigui pel pagament d’obres de conservació de les construccions, per despeses del catedràtic del col·legi de Cura, per resoldre conflictes sobre el dret de pastures o de fusta que defensaven els veïns, o qüestions ligitinosas amb els propietaris pels límits i límits de les finques. Aquestes inversions però eren bastant comunes a molts dels ajuntaments de Mallorca, com el d’Algaida que ajudava a santuari de sant Honorat a la mateixa muntanya.
En el cens de població i establiments públics que una Reial Ordre de 1837, ordenà als ajuntaments, el consistori algaidí recordà ja havia manifestat no tenir competències sobre el Col·legi de Cura, que depenia administrativament de l’Ajuntament de Palma. Així mateix, en una acta que data del tres de desembre de 1840 sobre un litigi pels límits de la finca, no consta ni l’assistència ni la menció del Bisbat de Mallorca.A més a més, l’Ajuntament palmesà té constància documental de nombrosos antecedents sobre actes de possessió i domini de l’Ajuntament de Palma sobre aquest bé, a més del reconeixement d’aquesta titularitat per part d’altres administracions i particulars. De fet l’any 1870, durant el període republicà, se presentà el custodi designat per l’Ajuntament de Palma, ja que segons reconeixen els Franciscans al seu web, el col·legi de Cura és propietat de l’Ajuntament, per a incautar-se de l’edifici i de l’església, expulsant els ermitanys, cosa que va donar inici a l’abandonament del santuari. En un acord s’indica que aquesta finca consta a l’inventari de béns municipals des 1881.
Així mateix, hi ha un reconeixement de la propietat del “oratori de Cura-Randa” per part del batle d’Algaida el 1900 arran de l’expedient d’inscripció en el registre de béns municipals per part de l’Ajuntament d’Algaida.
El dia 19 d’abril de 1906 el Bisbe de Mallorca, Pere J. Campins, va anar a inspeccionar l’estat en què es trobava l’edifici del Santuari de Cura. El 25 d’agost de 1913, el Bisbe Campins, va concedir a la Tercera Ordre Regular de Sant Francesc la custòdia d’aquest Santuari. Aquest mateix dia varen pujar a la muntanya de Randa, per habitar en les ruïnoses dependències del Santuari, dos religiosos: Fr Pedro Salas Carrió i Fr Jordi Riutort Cerdó. Aquesta cessió es va fer mitjançant contracte, que ve signat per Mn. Antoni Maria Alcover, per part del Bisbat i per Fr. Bartomeu Salvà, ministre provincial per part dels Franciscans de la T.O.R
En relació a aquesta finca, segons publica el rotatiu de Prensa Ibérica, hi ha dues inscripcions a favor del Bisbat. La primera, és de 1902 i inclou una extensió de 13.387 metres quadrats, tot i que en aquell moment eren reconeguts com a propietat de Cort. El 2015 es va fer una segona inscripció, de 29.836 metres quadrats, que abasta els 13.000 metres, que ara inclou com a construccions.
Aquest digital s’ha posat en contacte amb diferents estudiosos que posen en dubte que la reclamació de l’Ajuntament de Palma prosperi. En qualsevol cas, la batalla per la titularitat de la propietat no afecta per res al municipi d’Algaida.
Redacció essaig.cat
