Aquesta matinada toca canviar a l’horari d’estiu. Un canvi qüestionat i qüestionable.
Aquest diumenge a la matinada, dia 26 de març, el rellotge s’haurà d’avançar una hora i d’aquesta manera a les dues de la matinada seran automàticament les tres, si és que teniu un rellotge o aparell digital. Els analògics s’ha de continuar fent el canvi a mà. Amb el canvi d’hora torna el debat sobre la conveniència d’eliminar o mantenir aquesta modificació horària.
L’horari d’estiu es va implementar per primera vegada a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial amb l’objectiu de reduir la demanda d’electricitat i poder destinar més carbó a la indústria armamentista. Després de la guerra, el canvi es va mantenir a molts països industrialitzats i, definitivament, es va popularitzar a tot el món durant la crisi energètica dels anys setanta. Des d’aleshores, s’ha mantengut amb la creença que les fàbriques, i, per extensió, el consum elèctric regional, es beneficiaven d’aquest ajustament horari.
No obstant això, aquesta setmana s’ha publicat un estudi fet per investigadors d’Economia Aplicada de la UIB i del Programa sobre Energia i Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Stanford (Estats Units), el qual qüestiona un dels arguments més utilitzats per justificar el canvi a l’horari d’estiu, com és l’estalvi energètic.
A l’estudi, publicat recentment a la revista Tourism Management Perspectives, Jaume Rosselló Nadal i Andreu Sansó Rosselló, de la UIB, i Christoph Graf, de la Universitat de Stanford, estimen que l’efecte del canvi d’horari d’estiu suposa un estalvi energètic insignificant a les Illes Balears, d’entre l’1 i el 4% en el millor dels casos.
Els investigadors tenen en compte diversos models que intenten explicar el consum diari d’energia elèctrica des de l’any 2007 fins al 2017 a cadascun dels subsistemes elèctrics, Mallorca-Menorca i Eivissa-Formentera, i al conjunt de les Illes Balears. Una de les aportacions principals del treball és la consideració, per primera vegada, de la població flotant a un territori, que permet descomptar la població turística.
Així i tot, la pràctica de canviar l’hora durant els mesos d’estiu ha estat cada cop més qüestionada i, per això, la Unió Europea ha decidit posar data de caducitat a aquest canvi horari. Els estudis que han intentat trobar evidència sobre el suposat estalvi energètic no han estat contundents a l’hora de veure l’evidència empírica de l’estalvi energètic que implica el canvi horari d’estiu. Fins i tot en alguns casos s’ha descobert que l’efecte del canvi horari era contraproduent. En qualsevol cas, cal tenir en compte que els estudis es duen a terme en llocs concrets i utilitzen metodologies diferents, per la qual cosa la diversitat de resultats no és gens estranya.
En la roda de premsa, presentada aquesta setmana els investigadors de la UIB han recordat que amb l’horari d’estiu el sol es troba dues hores avançades respecte del seu horari “natural” .
Redacció essaig.cat
