Amb l’any nou, entra en vigor la nova Llei d’Urbanisme de les Illes Balears

L’any 2018 comença amb novetats a nivell urbanístic amb l’entrada en vigor de la nova Llei d’Urbanisme de les Illes Balears. El Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) va publicar ahir divendres aquesta llei que impedeix qualsevol possibilitat d’amnistia de les edificacions fora d’ordenació dins el sòl rústic, i la reclassificació dels assentaments en el medi rural i en els sòls urbans.

Respecte al sòl rústic es dóna competències als consells insulars i a les seves agències de disciplina per actuar en els sòls especialment protegits, com els ANEI, ARIP o APT costaneres. D’aquesta manera augmenten les garanties de protecció i de compliment de la normativa en aquests casos.

La Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat ha destacat que la llei neix amb vocació de perdurabilitat i oferir la màxima seguretat jurídica. En aquesta nova llei s’inclou el sòl rústic, que no apareixia en l’anterior, s’agilitzen «al màxim» els processos d’aprovació dels plans i es planteja un nou sistema de tramitació que permet passar als tres anys enfront dels gairebé vuit de la seva predecessora.

La llei promou la sostenibilitat del territori prioritzant al màxim la reutilització del sòl urbà i les actuacions sobre «ciutat edificada» per evitar l’ocupació de nou sòl.

També es lluita contra l’especulació amb instruments de gestió urbanística que garanteixen un control màxim dels processos, des del punt de vista administratiu i econòmic, i amb mesures correctores que impedeixin, per exemple, plusvàlues exagerades.

A més, s’incrementa el parc d’habitatges públics, dota les administracions d’instruments eficaços i fixa obligacions en la planificació urbanística per facilitar l’increment del parc d’habitatges públics per tal de destinar-les preferentment a lloguer social.

La llei preveu també que els plans generals han de destinar com a mínim el 30% de l’edificabilitat residencial a habitatge protegit. Es permet una major densitat d’habitatges, sense augmentar l’edificabilitat, fins a un màxim de 75 habitatges per hectàrea tant en sòls urbanitzables com urbans.

Es reforça la disciplina urbanística

D’altra banda, la Llei d’Urbanisme reforça els mecanismes per fer efectiva la disciplina urbanística. Es fixen dos processos: el sancionador i el de restabliment de la legalitat i de la realitat física alterada. Les sancions per actuacions il·legals seran econòmiques i l’import varia segons sigui sòl urbà, urbanitzable o rústic.

El termini per iniciar el procediment de restabliment de la realitat física alterada no prescriurà mai al sòl rústica partir d’ara el possible infractor sabrà que qualsevol obra il·legal que es faci al sòl rústic sempre podrà ser esbucada per la Administració.

Se simplifiquen les execucions d’ordres de demolició, que queden exemptes de llicència urbanística prèvia: es presenta el projecte i si l’ajuntament no diu res en un mes, s’inicia el termini per executar.

Es preveuen multes coercitives continuades: del 10 % del valor de l’obra il·legal i es van repetint CADA MES (fins a 12) fins que l’infractor en du a terme la demolició i la restitució.

El termini per a l’execució subsidiària per part de l’Administració s’amplia fins als 15 anys; la Llei l’introdueix, seguint els criteris jurisprudencials. L’Administració pot executar subsidiàriament des del moment en què expira el termini donat a l’infractor.

Per evitar el problema de la proximitat en el compliment de la disciplina urbanística es dóna competència als consells insulars i a les agències i consorcis supramunicipals sobre el sòl rústic ANEI, ARIP i APT.

També es fixen responsabilitats per a les autoritats i càrrecs públics que, amb coneixement de causa i tenint possibilitat d’impedir-ho, permeten la indisciplina urbanística; per exemple, si deixen caducar expedients o deixen de sancionar una infracció o d’ordenar-ne el restabliment.

 

Es deroguen els efectes urbanístics de la Llei Agrària

La llei també deroga determinats aspectes de la Llei Agrària. En concret, recupera la principi transversal d’ordenació territorial com a plantejament que conjuga l’activitat humana sobre el territori, especialment en rústic, en derogar determinats aspectes de la Llei Agrària. Així doncs, els ajuntaments recuperen la potestat de decisió sobre tota l’ordenació urbanística de tot el seu territori. Ja no serà possible que l’administració agrària pugui exonerar del compliment de les condicions que estableixi el planejament urbanístic.

Les instal·lacions o infraestructures relacionades amb l’activitat eqüestre o la venda directa de productes en determinades àrees tornen a estar subjectes als instruments d’ordenació territorial.

Finalment, la llei impedeix noves exoneracions per a permetre les segregacions de parcel·les per sota de la unitat mínima de conreu, possibilitat que va obrir la Llei Agrària.

Redacció essaig.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.