La Generalitat de Catalunya concedeix la creu de Sant Jordi a Biel Majoral

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2019 a 29 personalitats i 15 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o  en el pla cívic i cultural.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.

Segons la nota de premsa, la concessió a Biel Majoral se fa en reconeixement a la qualitat incisiva del conjunt polifacètic de la seva obra, projectada en tres vessants: artístic com a cantautor, filològic i docent, i també polític. El centre gravitatori de la seva recerca artística i intel·lectual s’ha fonamentat en l’exploració dels més diversos substrats de la cultura popular, excel·lint en la recuperació de lletres populars de cançons mallorquines i també en una constant referència al conjunt de la cultura dels països vertebrats per la llengua catalana.    

També han estat guardonats el president de Pimec, Josep González, el musicòleg Lluís Albert, els dissenyadors Lluís Juste i Josep Pla-Narbona, el futbolista Lionel Messi o l’arquitecta Benedetta Tagliabue. Altres premiats són els empresaris Joana Amat i Albert Peters, la pedagoga Montserrat Andreu, el traductor Virgil Ani, el doctor Carles Furriols, l’educadora Carme Giralt o la lingüista Gemma Rigau. Entre les entitats guardonades destaca el grup humorístic La Trinca, l’Ateneu de Tàrrega, el Casal Catòlic de Sant Andreu Palomar, la Coral de Santa Maria de Ripoll, l’Escola Universitària d’Infermeria de Terrassa o la Facultat de Nàutica de Barcelona, ​​entre altres.

Qui és en Biel Majoral?

Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral) nascut a Algaida el 1950. És llicenciat en filologia romànica el 1975, especialitat de filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1977, va ser professor de cultura popular i llengua catalana a l’Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears, avui ja jubilat. S’ha especialitzat en l’estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes.

Com a polític milità en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys setanta, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular (1979-83). Fou també regidor, pel mateix partit, de l’ajuntament d’Algaida entre el 1983 i el 1987. Posteriorment milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit pel qual fou candidat a les eleccions generals del 1993

Com a músic va col·laborar al disc Cançons de festa de Maria del Mar Bonet (1976), Tonades i cançons antigues i Cançons de brega (dues cassets mig domèstiques del 1994), un tema al CD Cançons per La Trapa (1994) i alguna altra als reculls de Tradicionarius és tot el bagatge discogràfic d’una carrera llarga i feta sense concessions. També compta amb tres discos publicats. Com a cantautor ha publicat tres discs: Vou veri vou per no dormir (1997), 2000: Temps, temps, temps (2000) i Cançons republicanes (2008).

Redacció essaig.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.