L’ADT ha executat 102 demolicions en el sòl rústic de Mallorca durant el 2020, 11 de les quals a Algaida
La persecució a la vulneració la normativa urbanística en sòl rústic ha fet un gir radical en els darrers anys a Mallorca i l’Agència de Defensa del Territori ha tingut un paper decisiu en això. Les dades que ha presentat la mateixa agència són clars. Només el 2020 s’han executat 102 demolicions, la xifra més elevada després de la de 2019, que van ser 124. El 2018 es van dur a terme 97.
La consellera insular de Territori, Maria Antònia Garcías, ha explicat que «abans era una gran manca de la disciplina urbanística, ja que s’imposaven sancions, i tot i que també s’ordenaven demolicions, finalment no s’executava cap. Actualment, la ciutadania sap que això ja no passa».
Garcías ha recordat durant els sis primers anys de l’ADT, des del 2009 fins al 2015, només s’havien executat 19 demolicions, mentre que en els últims quatre anys s’han executat 404. D’aquestes 404, 377 (un 93%) s’han pogut acollir a les reduccions del 80% i el 90% de la sanció que estableix la llei, perquè han estat executades pels propietaris dins el termini voluntari per fer-ho.
Quant a la distribució de demolicions executades per municipis, segueixen destacant les executades en municipis que es van adherir a l’Agència des de la seva creació, ara fa dotze anys: lidera el rànquing Algaida (68), seguit de Marratxí (42), Montuïri (23). «Són els municipis on l’Agència ha tramitat una quantitat més elevada d’expedients, ja que fa molt més temps que formen part de l’ADT», ha explicat Garcías.
La consellera també ha comentat que aquesta acció de l’Agència afecta igualment els municipis que s’han adherit a l’Agència dins dels últims anys: Felanitx (26), Pollença (17), Artà (17), Selva (17), Andratx (15), Mancor (13), Capdepera (10), Búger (10).
En relació amb l’any 2020, els municipis amb una major incidència de demolicions executades durant l’any passat tornen a ser liderats per Algaida (11), seguit d’Artà (10), Montuïri (9), Marratxí (8), Pollença (6) i Búger (5).
Qui ha comès les obres il·legals es veu obligat per l’ADT a presentar davant l’Ajuntament un projecte, en cas que les obres es puguin legalitzar, i, si no és possible, han de presentar un projecte de demolició.
Això genera ingressos nous a l’Ajuntament per l’impost de construcció i les taxes que implica la presentació de el projecte, el qual ha generat que la suma dels municipis de Mallorca hagi tengut uns ingressos que ascendeixen aproximadament a un milió i mig d’euros.
Durant els dos primers anys de l’Agència de Defensa del Territori (2009 i 2010), hi havia sis municipis adherits. Durant el 2011, 2012, 2013 i el 2014 no es va produir cap incorporació. Entre el 2015 i el 2019, es van incorporar a l’ADT vint-municipis, la qual cosa va suposar arribar a la xifra total de vint. La consellera ha destacat que any rere any «que es consolida l’activitat d’aquest organisme per a protegir la legalitat urbanística dins del sòl rústic. Un treball de defensa del nostre territori reconeguda pels ajuntaments i que beneficia a tot Mallorca».
L’Agència de Defensa del Territori (ADT) ha increment el pressupost previst per aquest any, en relació amb el del 2020. Aquest organisme passa de disposar de 2.257.265 euros durant l’any passat a tenir una previsió pressupostària que ascendeix als 2.267.162 euros, fet que significa un increment del 0,4%.
Redacció essaig.cat
